CAIAC

EXERCICI:

Elabora un text de la tipologia que vulguis (descriptiu, narratiu, instructiu...) sobre la primera sortida amb caiac durant la classe de condició física.

El primer dimecres que vam anar amb caiac feia bon tempsi bona mar.

Vam sortir de l'institut i vam anar caminant a la platja de Port Lligat

mentres menjàvem.

Quan vam arribar ens van presentar als monitors i ens van donar

el material (pala, salvavides...). Vam anar a buscar els caiacs que estaven

guardats a la platja i els vam portar de dos en dos al costat de l’aigua. Allà

ens van ensenyar com palejar, com ficar els taps en el caiac... Quan tot

va estar preparat vam entrar a l’aigua (amb el caiac) i vam anar a fer una volta,

no molt lluny (a l’illa de Port Lligat) perquè era el primer dia i vam tenir

molt poc temps.

Quan vam tornar, vam guardar els caiacs i el material al seu lloc.

Vam decidir que el pròxim dia aniríem amb bicicleta, així guanyaríem

temps i podríem anar més rato amb caiac.

La sortida va estar bé i va ser entretinguda, vam tenir bon temps.

MORFOSINTÀCTIC

Les amiges es conserven,
les amiges s'estimen ,
les amiges confien
les amiges son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
mai d'1
Les amiges no es perden
les amiges es conrserven
les amiges es respecten
les amiges s'estimen,
les amiges es confien
les amiges son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9...
mai d'1
no et quedis tu sola

SEMÀTIC

Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s'avindrà a dir. Si puc
te'l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l'escata de sol
que et vibra en aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d'una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d'aquest moment?

Les amiges es conserven,
les amiges s'estimen ,
les amiges confien les amiges son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9 ...
mai d'1
Les amiges no es perden
les amiges es conrserven
les amiges es respecten
les amiges s'estimen,
les amiges es confien les amiges son cosa de 2 3 4 5 6 7 8 9...
mai d'1
no et quedis tu sola

Ex. 2 pàg. 192 Assenyala l'element que substitueix , en cada cas, el pronom en negreta:

a) Has vist els meus amics? Els trobo en lloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M'agrada el teu cotxe i no m'agrada genes el meu.
d) Estic eneamorada d'en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú.
e) Esperem l'arribada dels excurcionistes. Molts es quederan al regugi, però d'altres baixaran avui.
4.Asenyala si els elements destacats són determinants o pronoms.

a) Aquests nens no són tan tabalots com aquells. Pronom
b) Quin és el teu color preferit? Digues-me quin és! Pronom
c) Hia poca gent que pensi com tu. Els teus retractors són molts. Determinant
d) Hi ha tanta gent que que t'admira! Però són pocs els que t'estimen. Pronom
e) Hom diu que són bastants, però jo no trobu ningú. Pronom
f) Quanta gent que arriba i tant pocs que col·laboren. dereminant
g) Tres homes se'n tornen i dos es queden . Són aquells que té dit. determinant
h) Tothom ho sap, però alguns despistats fan l'orni. pronom

5. Digues si les formes el, la, els, les i en són articles o pronoms febles.

a) De tot el que em parlat, en joan no en sap res. pronoms febles
b) El pare no el vaix tornar a veure més, i l'enyoro. article
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d'ajdar-la a sortir. article
d) En pere estava enfadat amb els dos amics. No l'havien avisat i els va haver manera. En pera n'estava molt d'enfadat. pronom feble
e) Les infermeres les volien ben netes , les habitacions, i les treballadores de la neteja no els feien cas. les van haver de renyar. article




Ex. 9 pàg 195 Completa cada espai buit amb la forma del pronom relatiu o interogatiu que hi vagi bé:
a) Explica'm quan farem les maletes i quan anirem a l'areoport
b) Hi ha algú que diu que la ploma amb la que escric és de mala qualitat, però no és vritat. No sé on ho diuen.
c) El noi amb el que surto és un ensopit, no sap mai que fer.
d) On anirem aquesta nit? i qui vindrà? I quan quedarem?
e) El que fas no es correspon amb el que dius.
f) Les persones amb les que tracto no són el que semblen.
g) Explica'm el que et portes entre mans. Sé que les coses no rutllen.
h) Els que facin tard no sé que faran, perquè no els deixaràn entrar.

Ex 10 pàg. 195. Completa cada una d'aquestes oracions amb els pronoms febles que calguin.

a) Els almogàvers van defençar la ciutat tot emmurallant
b) Francesc, torna'm el llibre, em sents? Torna-me'l d'una vegada
c) Aquestes joguines ja no sé on desar-les
d)Sisplau, el que t'he explicat no ho expliquis a ningú.
e) Els nens van demanar al germà que els acompanyés al cinema.
f) Li han receptat un antibiòtic, pero ell no vol pendre-sel
g) Qui no ho encerta, no ho endivina
h) No hi aniré si no m'acompanya

SANT JORDI

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.



PERQUÈ ES UNA LLEGENDA?

És una llegenda perquè apareixen elements reals com pot ser el caballer sant jordi.
s'estructura en plantejament, nus i desellaç.

exercici 2 pàgina 169. Escriu en cada cas la forma de l'article que correspongui:

a) l' aire humit de la nit f) El plor de l'infant
b) El fre de la bicicicleta. g) El serenor de l'avi.
c) L'assistent de l'avi. h) El geni de l'artista.
d) La joventut de l'oncle. i) La tristor de l'hivern.
e) L' ombra de l'acàcia. j) La foscor de l'horta.

exercici 3 pàgina 169. Escriu la forma de l'article femení que convingui en cada cas:

a) L'Índia f) La unça k) La unitat
b) l'escola g) La ela l) l' infància
c) L' humitat h) l'adreça m) l' hèrnia
d) la idea i) l'avaria n) l'ombra
e) l'estrella j) la ira o) l' histèria

exercici 4 pàgina 169. Escriu en singular cada un dels mots següents:

a) les incapacitats --- la incapacitat i) Les hienes ---------- la hiena
b) les esses --------- la essa j) Les hosts ----------- la hoste
c) les esperances --- l' esperança k) Les armes ---------- l'arma
d) les universitats -- l' universitat l) Les erres ----------- l'erra
e) les imatges ------ l' imatge m) les inutilitats ------- l' inutilitat
f) les escombres --- l'escombra n) Les essències ------- l' essència
g) les hipoteques --- l'hipoteca o) Les intencions ------ l'intenció
h) les urticàries ----- l' urticària

exercici 5 pàgina 169. Completa cada una de les frases següents amb l'antònim corresponent d'aquestes paraules precedit de l'article:

Comprensió / capacitat / clemència / competència / continència / correcció / potència / legalitat / certesa

a) La incomprenció dels escrits és deguda a l' incomprenció de les formes gramaticals.

b) L' incompetència és la manca d'eficiència en el treball.

c) La incorrecció es la manca de control en el beure, el menjà...

d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és l'inclemència

e) És a la presó per la il·legalitat de les seves activitats.

f) Va suspendre l'examen per l'incapacitat de resoldre els problemes.

g) L'incertesa del futur es reflectieix en l'impotència que sentim davant la mort.

TEXT INSTRUCTIU :
com fer els deures...

Per fer els deures has de seguir una sèrie de passos:

1. Agafar els llibres
2. Agafar el material
3. Mirar els deures que tens a l'agenda
4. Si te'n falten alguns que no saps truques a algú perquè t'ho digui
5. Fas tots els deures
6. Quan has acabat, reculls tot el que has fet servir.

És un text instructiu perquè ens dona instruccions pear poder arribar a fer, montar... alguna cosa.

EL PARLAR DE CADAQUÉS

Fins fa pocs anys la comunicació per terra era difícil, per tant, es comunicaven per mar.
Aquestes circumstancies esmentades feien imprescindible l’ajuda mútua i la solidaritat entre els cadaquesencs. Això va contribuir a crear i reafirmar el llarg del temps un sentiment identitat col·lectiva conegut com “nos amb nos” , sovint a estat interpretat erròniament com un tancament i rebuig a tot allò que era foraster.

A causa d’aquesta situació es conserva encara un parlar característic que els cadaquesencs estimen especialment i consideren el seu principal símbol d’identitat.

El parlar de Cadaquès, que els lingüistes classifiquen com a parlar de transició entre el català central i el rossellones, moltes vegades ‘identifiquen exclusivament i de manera errònia amb l’ús de l’article salat, no es ni de bon tros l’ única característica del cadaquesenc.

L’ús d’aquest article, derivat dels pronoms en llatí va estar generalitzat en altres èpoques a l’Empordà i a bona part del litoral català.


Es cadaquesencs ens em trobat sovint que algú ens a dit que parlem com els mallorquins però son el mallorquins que parlen com nosaltres.

[s] sorda

Disiplina, sant, agressió, admissió, excessives, disfressa, accelerador, andalusia, bonissim, hortalisses, inadmisible, exposició, saragossa, masmorra, cassola, pissarra, poses, progressa, passant, tasseta

PARAULES AMB [S] SONORA

• casa, pesar, cosa, endinsar, enfonsarisiplina, sant, agressió, admissió, excessives, disfressa, accelerador, andalusia, bonissim, hortalisses, inadmisible, exposició, saragossa, masmorra, cassola, pissarra.

TEXT ARGUMENTATIU

El seguiment d'una notícia

És una cosa acceptada que les notícies tenen una vida efímera. Fan una breu estada als diaris, si la seva glossa és relativament senzilla, sojornen lleument a la ràdio, i si l'impacte ha estat suficient i continuat són objecte d'un quart d'hora d'imatges a la televisió. Després, sigui quin sigui el seu grau de desenvolupament, desapareixen del mapa de l'actualitat. De tant en tant reapareixen, àdhuc de manera brusca, però així i tot són servides amb la cura de qui creu estar donant dues vegades la mateixa cosa: amb discreció i cautela.No fa pas tant que a Libèria es mataven d'una manera general, terrible i salvatge, es transmetien per televisió les tortures infligides a un cabdill no menys cruel, i el país era ple de cranis. Després d'un llarg silenci, de sobte ens assabentem que han estat assassinades cinc monges americanes. Mentrestant, què ha passat? Som en l'horror que érem? Estan més tranquils malgrat tot? També és de cop i volta que hi ha una guerra a Angola? Els qui encara pensem que una guerra costa molt d'engegar ens plauria d'haver sabut amb una certa antelació si era possible d'arribar-hi. Tal com estan les coses, ens pot sorprendre el Txad? S'ha acabat del tot la guerra civil? Com van les relacions entre els grups guerrillers a l'Afganistan? Encara no fa un any que es parlava d'una temible insurrecció dels khmers rojos, com ho tenen a hores d'ara? I què tal per Etiòpia? En què ha parat la fam, els desoris palatins, les lluites dels eritreus? Què hi ha de l'assumpte dels tàmils? S'han calmat els sikhs? I la ciutat de Bàsora, com es governa? Què s'està fent dels kurds? I què fan mentrestant els qui han de fer les coses per tots ells? Tots els mitjans de comunicació, sense excepcions, destinen trossos de pàgina a les coses més diverses, entre les quals algunes de naturalesa més aviat vaga i imprecisa, que si se suprimissin ningú no les enyoraria. Dóna'm de parer que, per contra, seríem molts els que agrairíem una secció -modesta, mal dissenyada, semisecreta- en la qual se seguissin fins a la seva fi, catastròfica o feliç, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluïts en un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions. Això en el millor dels casos. Perquè en el pitjor i més freqüent, l'absència d'informació més aviat dóna a entendre que els conflictes s'han solucionat com per art d'encantament. Que és art meritòria i admirable, però no gaire adequada a aquests afers.

UNITAT 5 EL TEXT ARGUMENTATIU. ESTRUCTURA.



1. Busca al diccionari les paraules següents i escriu una frase am cada una:



ARGUMENTAR: Presentar, formular, arguments. Argumentar contra algú, contra alguna doctrina. FRASE: Tinc que argumentar la meva opinior pqerquè ningú em creu.

OBJECTIVITAT: Que tracta els esdeveniments, els fenòmens, etc., independentment de les reflexions, dels sentiments, dels prejudicis de l’observador. FRASE: La poma és una fruita.

SUBJECTIVITAT: No fonamentat sinó en apreciacions personals. Una opinió subjectiva. Un argument subjectiu. FRASE: Crec que la pluja ens pot afectar directament.

OPINAR: Enunciar com a opinió. Alguns opinen que no cal prendre cap precaució.
FRASE: Opino que aquesta noia és rara.

CONCLUSIÓ: Solució definitiva, terme, fi. FRASE: Arribo a la conclusió que no es bo no tenir amics.

BIOGRAFIA DE'N JOAN AMADES

Riudoms - 23/07/1890Barcelona - 17/01/1959

Fill d'una família molt humil, Blai i Teresa, va pasar els dos primers anys de la seva vida al poble natal del seu pare: Bot.

Estudià a l'escola "Victor Hugo" del seu barri fins els nou anys en que deixa l'escola per treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants.
Tres anys més tard al comprar una altre parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar d'estar amb els seus pares i s'hi va instal·lar, on es va dedicar a la compra i venda de llibres. El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituir amb l'ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia, li repassava els escrits i proves d'imprenta. El 1930 va començar la preparació del Diccionari de la Dansa que restà incomplet a causa de la guerra civil espanyola.
El 1933 començà a publicar la "Biblioteca de tradicions Populars" que amb 42 volums va assolir un gran èxit que, no per inesperat, era just i merescut.Quinze anys de recerca li van permetre reunir una gran quantitat de dades sobre la saviesa popular. Aquest mateix any començà una important col·laboració setmanal amb Ràdio Associació de Catalunya (actualment RAC 105) que va durar sis anys. Feia una xerrada sobre costums populars, tradicions i llegendes del carrers antics de Barcelona i que més tard va publicar sota el nom de "Històries i Llegendes de Barcelona.

BIOGRAFIA DELS GERMANS GRIMM

Jacob Grimm
Nascut a Hanau el 4 de Gener del 1785 i mort a Berlín el 20 de setembre del 1863.

Wihlem Grimm
Nascut a Hanau el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859.

Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i aixó té una importància trascendental en la filología alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de'n Patufet. (La versió aquí publicada correspón a la dels Germans Grimm).

PARAULES DEL DICCIONARI

RONDALLA: Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

LLEGENDA: Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.

LLIÇÓ MORAL: Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.

ALLIÇONAR: Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut.

FOLKLORE: Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.

FAULA: Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.

EXEMPLE: Allò que ocorre a algú, considerat com a podent servir de lliçó. El que li ha passat a ell, t’ha de servir d’exemple a tu.

MITE: Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.

PERQUÈ ES UNA RONDALLA...

La rondalla "anar per llana" és d'un autor anònim. Es divideix en: nus, plantejament i desenllaç.

Els personatges són plans, la dona és una persona normal i corrent que està farta del seu home i l'home sap reaccionar davant de la situació.

La seva caracterització és molt simple, la mare és dolenta, vol deixar cec al seu marit, en canvi l'home és intel·ligent. El narrador és extern, explica uns fets que ell no a viscut.

RONDALLA

Anar per llana

Una vegada era un matrimoni que no s'avenien gens, i la dona no se sabia esar de dir-ho a tot arreu, contat les suposades malifetes que li jugava el seu home. Va trobar una veïna un dia que li va dir:

--Jo, de tu, el mataria.

--No, matar-lo no; tampoc no hi ha per tant.

--Doncs, si no els vols matar, encega'l i aleshores ja serà una altra cosa.

--Com ho he de fer?

--Mira; durant tres dies, dóna-li cansalada i ous fregits.

Cansalada i ous fregits treuen la vista als marits.
Tal dit, tal fet, al dia següent, a l'esmorzar me li clava una truita amb cansalada i ous fregits al darrera. El marrit s'ho menja tot content, i com que es va pensar de què anava, va fer el paperot i en acabat d'esmorzar ell que diu a la seua dona: -- He esmorzat molt bé, però no seé què ho fa com si se m'enterbolís la vista. L'altra, tota contenta, no va dir sinó: --Ca!, t'ho sembla! De què vols que et vingui? A migdia altra volta me li dóna triuta amb cansalada i altra vegada ous fregits. L'home, content, va endrapar d'allò més i la comèdia va durar tres dies, sempre dient ell que cada vegada hi veia més poc, i ella replicant-li que no ho creia, fins que al cap de tres dies l'home que li diu: -- Mira, tant se val si ho creus com si no ho creus, no hi vaig mica ni gota.

--Ai, Jesús! Així no podràs anar al treball? Vosl venir que ens n'anirem a passeig?

La gran murria va pensar que no n'hi havia prou amb haver-lo encegat, sinò que anirien a passeig vora mar i en un moment de descuit el tiraria daltabaix. Marxen cap a passig i l'home tot era comentar la seva desgràcia. Ella tota contenta li deia que no en fes cas, que potser lo passaria. Però se'n reia per sota la barba, de contenta que estava. Quan vet aquí que en un moment de distracció, tant i tant es van anar posant a la voreta del mar, que el marit li clava empenta a la dona, i ella que volia encegar el seu home, i després tirar-lo de cap al mar hij va caure ella mentre el marit, rient des de dalt, li deia:

--Au, vés a encegar els marits ara!

Rondalla començada, ja està acabada.

Concurssss