BIOGRAFIA DE'N JOAN AMADES

Riudoms - 23/07/1890Barcelona - 17/01/1959

Fill d'una família molt humil, Blai i Teresa, va pasar els dos primers anys de la seva vida al poble natal del seu pare: Bot.

Estudià a l'escola "Victor Hugo" del seu barri fins els nou anys en que deixa l'escola per treballar en el negoci familiar de draps que tenien als Encants.
Tres anys més tard al comprar una altre parada prop del Mercat de Sant Antoni, va deixar d'estar amb els seus pares i s'hi va instal·lar, on es va dedicar a la compra i venda de llibres. El 1931 va contraure matrimoni amb Enriqueta Mallofré. La seva dificultat de visió la va poder substituir amb l'ajuda de la seva cunyada Consol. Ella li llegia, li repassava els escrits i proves d'imprenta. El 1930 va començar la preparació del Diccionari de la Dansa que restà incomplet a causa de la guerra civil espanyola.
El 1933 començà a publicar la "Biblioteca de tradicions Populars" que amb 42 volums va assolir un gran èxit que, no per inesperat, era just i merescut.Quinze anys de recerca li van permetre reunir una gran quantitat de dades sobre la saviesa popular. Aquest mateix any començà una important col·laboració setmanal amb Ràdio Associació de Catalunya (actualment RAC 105) que va durar sis anys. Feia una xerrada sobre costums populars, tradicions i llegendes del carrers antics de Barcelona i que més tard va publicar sota el nom de "Històries i Llegendes de Barcelona.

BIOGRAFIA DELS GERMANS GRIMM

Jacob Grimm
Nascut a Hanau el 4 de Gener del 1785 i mort a Berlín el 20 de setembre del 1863.

Wihlem Grimm
Nascut a Hanau el 24 de febrer del 1786 i mort a Berlín el 16 de desembre del 1859.

Entre els dos van escriure "Contes per a nens i familiars" (1812) i "Llegendes populars alemanyes" (1816). Els seus treballs de recuperació filològica inicien el seu estudi sobre la lingüística i la cultura alemanyes. Van començar el 1819 una "Gramàtica alemanya", que no varen poder acabar, però tot i aixó té una importància trascendental en la filología alemanya.
Les seves històries recullen contes tradicionals orals de la cultura alemanya, i també altres de versionats, com és el cas de'n Patufet. (La versió aquí publicada correspón a la dels Germans Grimm).

PARAULES DEL DICCIONARI

RONDALLA: Narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants.

LLEGENDA: Narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.

LLIÇÓ MORAL: Regla de conducta donada amb preceptes, exemples, traçada a algú per corregir-lo. Que l’exemple del teu germà et serveixi de lliçó.

ALLIÇONAR: Instruir (algú) en alguna matèria. Alliçonar la joventut.

FOLKLORE: Conjunt de tradicions, de creences, de llegendes i de dites populars.

FAULA: Narració en què es dóna un ensenyament útil o moral, per mitjà d’una ficció al·legòrica en què intervenen animals i àdhuc éssers inanimats parlant i obrant com si fossin éssers humans o racionals.

EXEMPLE: Allò que ocorre a algú, considerat com a podent servir de lliçó. El que li ha passat a ell, t’ha de servir d’exemple a tu.

MITE: Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. El mite de Ròmul i Rem.

PERQUÈ ES UNA RONDALLA...

La rondalla "anar per llana" és d'un autor anònim. Es divideix en: nus, plantejament i desenllaç.

Els personatges són plans, la dona és una persona normal i corrent que està farta del seu home i l'home sap reaccionar davant de la situació.

La seva caracterització és molt simple, la mare és dolenta, vol deixar cec al seu marit, en canvi l'home és intel·ligent. El narrador és extern, explica uns fets que ell no a viscut.

RONDALLA

Anar per llana

Una vegada era un matrimoni que no s'avenien gens, i la dona no se sabia esar de dir-ho a tot arreu, contat les suposades malifetes que li jugava el seu home. Va trobar una veïna un dia que li va dir:

--Jo, de tu, el mataria.

--No, matar-lo no; tampoc no hi ha per tant.

--Doncs, si no els vols matar, encega'l i aleshores ja serà una altra cosa.

--Com ho he de fer?

--Mira; durant tres dies, dóna-li cansalada i ous fregits.

Cansalada i ous fregits treuen la vista als marits.
Tal dit, tal fet, al dia següent, a l'esmorzar me li clava una truita amb cansalada i ous fregits al darrera. El marrit s'ho menja tot content, i com que es va pensar de què anava, va fer el paperot i en acabat d'esmorzar ell que diu a la seua dona: -- He esmorzat molt bé, però no seé què ho fa com si se m'enterbolís la vista. L'altra, tota contenta, no va dir sinó: --Ca!, t'ho sembla! De què vols que et vingui? A migdia altra volta me li dóna triuta amb cansalada i altra vegada ous fregits. L'home, content, va endrapar d'allò més i la comèdia va durar tres dies, sempre dient ell que cada vegada hi veia més poc, i ella replicant-li que no ho creia, fins que al cap de tres dies l'home que li diu: -- Mira, tant se val si ho creus com si no ho creus, no hi vaig mica ni gota.

--Ai, Jesús! Així no podràs anar al treball? Vosl venir que ens n'anirem a passeig?

La gran murria va pensar que no n'hi havia prou amb haver-lo encegat, sinò que anirien a passeig vora mar i en un moment de descuit el tiraria daltabaix. Marxen cap a passig i l'home tot era comentar la seva desgràcia. Ella tota contenta li deia que no en fes cas, que potser lo passaria. Però se'n reia per sota la barba, de contenta que estava. Quan vet aquí que en un moment de distracció, tant i tant es van anar posant a la voreta del mar, que el marit li clava empenta a la dona, i ella que volia encegar el seu home, i després tirar-lo de cap al mar hij va caure ella mentre el marit, rient des de dalt, li deia:

--Au, vés a encegar els marits ara!

Rondalla començada, ja està acabada.

Concurssss