Ex. 2 pàg. 192 Assenyala l'element que substitueix , en cada cas, el pronom en negreta:
a) Has vist els meus amics? Els trobo en lloc.
b) En Pau i jo sortim junts. Nosaltres tenim molts projectes de futur.
c) M'agrada el teu cotxe i no m'agrada genes el meu.
d) Estic eneamorada d'en Ferran, però no vull que li ho diguis a ningú.
e) Esperem l'arribada dels excurcionistes. Molts es quederan al regugi, però d'altres baixaran avui.
4.Asenyala si els elements destacats són determinants o pronoms.
a) Aquests nens no són tan tabalots com aquells. Pronom
b) Quin és el teu color preferit? Digues-me quin és! Pronom
c) Hia poca gent que pensi com tu. Els teus retractors són molts. Determinant
d) Hi ha tanta gent que que t'admira! Però són pocs els que t'estimen. Pronom
e) Hom diu que són bastants, però jo no trobu ningú. Pronom
f) Quanta gent que arriba i tant pocs que col·laboren. dereminant
g) Tres homes se'n tornen i dos es queden . Són aquells que té dit. determinant
h) Tothom ho sap, però alguns despistats fan l'orni. pronom
5. Digues si les formes el, la, els, les i en són articles o pronoms febles.
a) De tot el que em parlat, en joan no en sap res. pronoms febles
b) El pare no el vaix tornar a veure més, i l'enyoro. article
c) La va llançar al riu, la Laia, i la Cristina hagué d'ajdar-la a sortir. article
d) En pere estava enfadat amb els dos amics. No l'havien avisat i els va haver manera. En pera n'estava molt d'enfadat. pronom feble
e) Les infermeres les volien ben netes , les habitacions, i les treballadores de la neteja no els feien cas. les van haver de renyar. article
Ex. 9 pàg 195 Completa cada espai buit amb la forma del pronom relatiu o interogatiu que hi vagi bé:
a) Explica'm quan farem les maletes i quan anirem a l'areoport
b) Hi ha algú que diu que la ploma amb la que escric és de mala qualitat, però no és vritat. No sé on ho diuen.
c) El noi amb el que surto és un ensopit, no sap mai que fer.
d) On anirem aquesta nit? i qui vindrà? I quan quedarem?
e) El que fas no es correspon amb el que dius.
f) Les persones amb les que tracto no són el que semblen.
g) Explica'm el que et portes entre mans. Sé que les coses no rutllen.
h) Els que facin tard no sé que faran, perquè no els deixaràn entrar.
Ex 10 pàg. 195. Completa cada una d'aquestes oracions amb els pronoms febles que calguin.
a) Els almogàvers van defençar la ciutat tot emmurallant
b) Francesc, torna'm el llibre, em sents? Torna-me'l d'una vegada
c) Aquestes joguines ja no sé on desar-les
d)Sisplau, el que t'he explicat no ho expliquis a ningú.
e) Els nens van demanar al germà que els acompanyés al cinema.
f) Li han receptat un antibiòtic, pero ell no vol pendre-sel
g) Qui no ho encerta, no ho endivina
h) No hi aniré si no m'acompanya
divendres, 30 d’abril del 2010
divendres, 23 d’abril del 2010
SANT JORDI
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.
El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
PERQUÈ ES UNA LLEGENDA?
És una llegenda perquè apareixen elements reals com pot ser el caballer sant jordi.
s'estructura en plantejament, nus i desellaç.
El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.
I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.
Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:
- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.
El jove cavaller, se la mirà i li contestà
- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.
No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.
PERQUÈ ES UNA LLEGENDA?
És una llegenda perquè apareixen elements reals com pot ser el caballer sant jordi.
s'estructura en plantejament, nus i desellaç.
divendres, 16 d’abril del 2010
exercici 2 pàgina 169. Escriu en cada cas la forma de l'article que correspongui:
a) l' aire humit de la nit f) El plor de l'infant
b) El fre de la bicicicleta. g) El serenor de l'avi.
c) L'assistent de l'avi. h) El geni de l'artista.
d) La joventut de l'oncle. i) La tristor de l'hivern.
e) L' ombra de l'acàcia. j) La foscor de l'horta.
exercici 3 pàgina 169. Escriu la forma de l'article femení que convingui en cada cas:
a) L'Índia f) La unça k) La unitat
b) l'escola g) La ela l) l' infància
c) L' humitat h) l'adreça m) l' hèrnia
d) la idea i) l'avaria n) l'ombra
e) l'estrella j) la ira o) l' histèria
exercici 4 pàgina 169. Escriu en singular cada un dels mots següents:
a) les incapacitats --- la incapacitat i) Les hienes ---------- la hiena
b) les esses --------- la essa j) Les hosts ----------- la hoste
c) les esperances --- l' esperança k) Les armes ---------- l'arma
d) les universitats -- l' universitat l) Les erres ----------- l'erra
e) les imatges ------ l' imatge m) les inutilitats ------- l' inutilitat
f) les escombres --- l'escombra n) Les essències ------- l' essència
g) les hipoteques --- l'hipoteca o) Les intencions ------ l'intenció
h) les urticàries ----- l' urticària
exercici 5 pàgina 169. Completa cada una de les frases següents amb l'antònim corresponent d'aquestes paraules precedit de l'article:
Comprensió / capacitat / clemència / competència / continència / correcció / potència / legalitat / certesa
a) La incomprenció dels escrits és deguda a l' incomprenció de les formes gramaticals.
b) L' incompetència és la manca d'eficiència en el treball.
c) La incorrecció es la manca de control en el beure, el menjà...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és l'inclemència
e) És a la presó per la il·legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l'examen per l'incapacitat de resoldre els problemes.
g) L'incertesa del futur es reflectieix en l'impotència que sentim davant la mort.
a) l' aire humit de la nit f) El plor de l'infant
b) El fre de la bicicicleta. g) El serenor de l'avi.
c) L'assistent de l'avi. h) El geni de l'artista.
d) La joventut de l'oncle. i) La tristor de l'hivern.
e) L' ombra de l'acàcia. j) La foscor de l'horta.
exercici 3 pàgina 169. Escriu la forma de l'article femení que convingui en cada cas:
a) L'Índia f) La unça k) La unitat
b) l'escola g) La ela l) l' infància
c) L' humitat h) l'adreça m) l' hèrnia
d) la idea i) l'avaria n) l'ombra
e) l'estrella j) la ira o) l' histèria
exercici 4 pàgina 169. Escriu en singular cada un dels mots següents:
a) les incapacitats --- la incapacitat i) Les hienes ---------- la hiena
b) les esses --------- la essa j) Les hosts ----------- la hoste
c) les esperances --- l' esperança k) Les armes ---------- l'arma
d) les universitats -- l' universitat l) Les erres ----------- l'erra
e) les imatges ------ l' imatge m) les inutilitats ------- l' inutilitat
f) les escombres --- l'escombra n) Les essències ------- l' essència
g) les hipoteques --- l'hipoteca o) Les intencions ------ l'intenció
h) les urticàries ----- l' urticària
exercici 5 pàgina 169. Completa cada una de les frases següents amb l'antònim corresponent d'aquestes paraules precedit de l'article:
Comprensió / capacitat / clemència / competència / continència / correcció / potència / legalitat / certesa
a) La incomprenció dels escrits és deguda a l' incomprenció de les formes gramaticals.
b) L' incompetència és la manca d'eficiència en el treball.
c) La incorrecció es la manca de control en el beure, el menjà...
d) La manca de disposició a perdonar, a disminuir el rigor de la justícia és l'inclemència
e) És a la presó per la il·legalitat de les seves activitats.
f) Va suspendre l'examen per l'incapacitat de resoldre els problemes.
g) L'incertesa del futur es reflectieix en l'impotència que sentim davant la mort.
divendres, 9 d’abril del 2010
TEXT INSTRUCTIU :
com fer els deures...
Per fer els deures has de seguir una sèrie de passos:
1. Agafar els llibres
2. Agafar el material
3. Mirar els deures que tens a l'agenda
4. Si te'n falten alguns que no saps truques a algú perquè t'ho digui
5. Fas tots els deures
6. Quan has acabat, reculls tot el que has fet servir.
És un text instructiu perquè ens dona instruccions pear poder arribar a fer, montar... alguna cosa.
com fer els deures...
Per fer els deures has de seguir una sèrie de passos:
1. Agafar els llibres
2. Agafar el material
3. Mirar els deures que tens a l'agenda
4. Si te'n falten alguns que no saps truques a algú perquè t'ho digui
5. Fas tots els deures
6. Quan has acabat, reculls tot el que has fet servir.
És un text instructiu perquè ens dona instruccions pear poder arribar a fer, montar... alguna cosa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
